RESSENYA D'UNA CLASSE ESPECIAL

La del dia 16/12/2014 va ser una classe especial.

Perquè era l'última del trimestre, però sobre tot perquè era la de la setmana anterior al Nadal.

Il·luminats per espelmes de colors, vam recitar obres que els nostres millors poetes havien creat per cantar el Nadal. I també nosaltres vam cantar nadales populars catalanes, amb alegria i amb respecte. I al final ens vam desitjar mútuament Bones Festes lliurant-nos les felicitacions que amb traça i originalitat havíem confeccionat per a cadascun dels nostres companys.

D'aquesta manera ens vam acomiadar, esperant retrobar-nos passats els Reis, per continuar el curs tant profitós de Tallers de Lectura i Escriptura catalanes que estem seguint, ja dins de l'any 2015 que ha de ser i serà venturós per al nostre País.

Protagonistes de la "Classe Especial"

SOMIEIG ESVAÏT

19.- P. 113 S'esvaeix el somieig de la Joana. Fem un escrit amb aquesta estratègia.

Em trobava tot sol, mirant el mar i vaig pensar en aquella altra tarda i t'hi vaig tornar a veure.

Els sons eren llunyans, somiadors: només se sentien les onades d'una mar gairebé en calma; esgarips de gavines marxant cap el niu; el tap - tap d'una barca que, tot i navegar a vela, s'ajudava amb un lleuger toc de motor. 

I tu, amb la copa a la ma, deixant que el cava anés perdent a poc a poc l'agulla, contemplaves, amb un somriure als llavis, les últimes pinzellades de sol damunt les cases que es veien al punt més occidental de la cala.

I es va fer el silenci. Les gavines van callar. La barca ja no hi era i l'aigua romania plana, com si mai no s'hagués mogut. Tu tampoc no hi eres. Només ressonaven al meu interior les paraules que més tard m'havies dit: 

"I a través dels teus ulls emocionats, veuria les casetes d'aquell poble que tant t'enamora".  

Calella de Palafrugell
Foto: R. Aromí

PASSEIG FLUVIAL

Deia la Joana que estava "...disposada a sorprendre'm tant per no res com per molta cosa..." 

Visitava per primer cop Paris i sense saber que era el que m'havia de sorprendre, allò que més ho va fer va ser el passeig nocturn pel Sena, quan el vaixell s'apropava a l' esplèndidament il·luminada Tour Eiffel.

És un dels tòpics més gastats dels relats romàntics: he de confessar que la sorpresa era impactant, a més, perquè era compartida amb dolça companyia.

El Sena apart, Paris és motiu de sorpresa contínua.

Alhora soc capaç d'apropar, sorprès, l' objectiu a 50 cm. d'una sargantana que s'està tranquil·la i despreocupada prenent el sol damunt d'un mur que envolta l'església romànica de Santa Cecilia, a Molló. 

Sargantana
Foto: R.Aromí

RONDAIES MALLORQUINES

Rondalla del voltor i el busqueret

Això era un voltor que vivia pels voltants de la serra de Tramuntana

Sabeu què és un voltor? És un ocell rapinyaire dels més grans que hi ha al nostre cel.

Voltor

I vet aquí que l' ocellot s'estava fent equilibris damunt d'una branca d'un petit arbust, un revell molt reblert de brotam i ben embardissat. A dins hi havia un busqueret que cantava fort i enrabiat, fent xec-xec i més xec-xec. 

El busqueret, ja ho sabeu, és un moixó, petit, talment un pardalet.

Busqueret

El voltor, que el sentia, empipat va dir:

- Què dimoni és això, tanta remor i tant d'escàndol?

Aleshores el busqueret, com si ho fes expressament, va reprendre el cant encara amb més força.

- No t'he dit -cridà el voltor- que ja m'has fet emmalaltir el cuc de l'orella?

- Doncs ja te'l curaràs, si no vols que se't mori. Li respon el busqueret.

- T'he dit que ja n'hi ha prou! Digué tot cremat el voltor.

- Si no t'agrada, posa-t'hi fulles! Li respon l'altre. I més xec-xec i xec-xec.

- No veus que si baixo i et poso una urpa al damunt ja no et veuran més? -L'avisa el voltor.

- Sí, ves, ara li fan el mànec!! -diu el busqueret- Molt de soroll per no res! Em fas taaanta por com un mosquit! Què t'has cregut, ganàpia! Et desafio a tenir un encontre. Au!.. baixa... acosta't! Vejam quins són els teus trumfos!

El voltor, fet una fera, que hauria esclafat un cabrit amb un cop del seu bec, baixa del revell i comença a envoltar-lo i, fent voltes i més voltes, busca de trobar un forat per a entaforar-hi el cap i el coll i engolir-se aquell menut i descarat ocellet, tant llenguerut...

Tanta era la ràbia que tenia el voltor que casi no hi veia, i provava de ficar el cap per entremig dels branquillons del revell, però no podia perquè tot era un entreteixit de bardissa, d'esbarzers i arços i aquell caparrot no hi passava.

Però heus ací que a la fi va trobar una mica de forat i fent una gran força va introduir el cap dins el revell, però com que era molt espès, allà dins no hi veia res i quedà entrebancat i com cec.

Llavors el busqueret s'hi acostà i li va clavar, amb el seu petit bec, una picada a l'ull.

- Ai! -digué el voltor- i d'una estrebada va treure el cap del revell, tot adolorit.

- Ai? -digué el busqueret- Ceba, ceba, que cou més que l'all... Si ets ben servit, torna-hi i et buidaré l'altre ull.

El voltor no en va voler saber res més i obrint les grans ales va engegar cap amunt i no tornà a posar-se mai més damunt d'aquell arbust.

Voltor enrabiat

El cant del busqueret li semblava el cant del dimoni.

Així el busqueret mos diu: "No vos poseu amb aquells que no se posen amb vosaltres."

Busqueret triomfant

Rondaia Mallorquina d'en Jordi des Racó (Mn. Antoni Mª Alcover)

Adaptació per a infants de Ramon Aromí i Barquets.

JOANA E de M. Antònia Oliver (III)

CAPÍTOL II

Preguntes:

1.- P.42 Fent referència a madona Bel, la Joana diu:

"No era gelosia, pobra dona, era seny."

2.- P. 43. Ja sabem el nom del nuvi: "Arnau"

5.- P.44, darrer paràgraf. La Joana reflexiona:

"Ara el meu cos no m'agrada, però, ja no em cal que m'agradi al mirall per sentir-me segura. Ara la seguretat me la dóna la raó i la venjança."

Greta Garbo a Ninotchka

6.- P.44 "I mir aquesta dona que m'ha estat tan familiar durant quaranta-vuit anys que gairebé ni la veig: na Joana."

Proposta: escrivim el nostre NOM i fem una descripció personal de l'aspecte que vulguem.

I miro aquest home que m'ha estat tan familiar durant setanta-dos anys que gairebé ni el veig: en Ramon;

Noi del mirall - Nancy Meyers

- i encara reconec, tot i l'empremta que el pas del temps ha deixat en aquell rostre abans tes i colrat, la mirada decidida del pare de família que cercant el benestar dels seus, i alhora, l'acompliment de les seves ànsies d'una millor formació, emprenia els estudis de Dret i aconseguia en 5 anys la llicenciatura, compaginant obligacions laborals i classe presencial a la Facultat, quan ja havia traspassat la línia dels quaranta.

7.- P.45 La Joana parla de venjança. No la jutgem, però estàs d'acord amb la seva definició de venjança?

- No és un sentiment dolç. D'acord, malgrat que pel qui té la determinació de practicar-la potser sí que ho és.

És un sentiment fort i que fa mal, diu, i penso que efectivament deu ser així.

Acaba dient que reconforta. Discrepo: més aviat ha de fomentar la rancúnia i l'abatiment.

10.- Escoltem un fragment de Chopin. Apuntem-ne sensacions.

Peça escoltada: "Nocturnes"

- Melangia

- Romanticisme

-Quietud, mar en calma que de sobte embraveix lleugerament.

-Ah, i a més a més, descobreixo que em permet escriure i seguir treballant mentre l'escolto.

Frédéric Chopin

13.- Estàs d'acord amb la reflexió que fa sobre la il·lusió?

- Per mi la relació entre el cost d'aconseguir quelcom i la il·lusió de disposar-ne, pot tenir ambdós signes, circular en direccions contràries.

Si una cosa em fa il·lusió potser m'esforçaré per a tenir-la, i en més gran mesura si me'n fa molta. És a dir, augmenta l'esforç no la il·lusió.

Però si rebo quelcom, sense haver-me esforçat, també em pot fer una gran il·lusió si colpeix els meus desitjos.

20.- A casa de Joan Alcover es feien tertúlies literàries. Això és cert?

- Sí, segons diu la seva biografia: " la seva casa esdevingué la seu de reputades tertúlies amb prestigiosos intel·lectuals de Mallorca".

21.- P.58 Explica amb dues frases les contradiccions de la mare de Joana.

- Per una banda es mostrava liberal, feminista i participant de tertúlies literàries i per l'altra cedia a la banalitat de les festes i balls del Círculo i portava a la filla a Barcelona per a comprar vestits, com més vistosos millor, per lluir-los davant de la societat benestant de Ciutat.

=======

Frase del senyor Miquel Calçada, pronunciada el dia 4 de novembre de 2014, durant la conferència que va oferir dins del programa de la lliçó inaugural del curs 2014-2015 de l'Escola de la Dona.

"La Diada de l'11 de Setembre no és la celebració d'una derrota, si no que és la commemoració de la indestructible voluntat de ser de tot un poble".

Miquel Calçada
(en una altra conferència)

   

JOANA E de M. Antònia Oliver - (II)

CAPÍTOL I - 2a. part  

Preguntes:

3.- P.23 La Joana descobreix la sexualitat.

"Quan vaig veure aquella boqueta, sempre tan prima i descolorida i ara tan inflada i envermellida, la hi vaig besar. Una vegada, i una altra".

Petó d'infants

4.- Com descriu físicament el canonge mossèn Antoni Maria Alcover? P.24

"Però de capellans en venien ben pocs, i cap no s'assemblava gens a aquell home cepat, galtavermell, amb posat de foraviler però amb autoritat de bisbe".

5.- Què li interessava a mossèn Antoni Maria Alcover? P.25

"I a partir de llavors va semblar que, per el mossèn, només existia el pastor, que enfilava contarella darrera contarella, i entremig dites i cançons, sense aturador, mentre el canonge l'escoltava atentament i adesiara escrivia unes notes a una plagueta".

Pastor

6.- Discussió entre Antoni Maria Alcover i dona Maria. Tradició i patriarcat. P.25

Vols dir-ne quelcom?

La gosadia de dona Maria.

Feministes de Mallorca

Més que pregunta és afirmació sobre el tracte envers la dona a les rondalles -i a la vida- i alhora un retret. 

Cerca la reprovació de  l' eclesiàstic. El somriure burleta denota poca confiança en obtenir-la.

El mossèn apel·la a la infal·libilitat de la cultura popular i diu que s'ho mereixen, ella, valenta, vol confirmació.

L'autora aquí sorprèn, atribuint al capellà una mentalitat, pròpia sí dels eclesiàstics del temps, però no de l' intel·lectualitat del canonge. 

El fa recular fins a la Mare de Déu, per trobar una excepció!

Patriarcat

Marie Curie

9.- La potent experiència de la pàgina 32 i 33 podríem definir-la de nou com a mística. Anota alguna frase que t'hagi impactat.

"Era una plenitud còsmica, pertorbadora per desconeguda, era un plaer inèdit que només tornaria a sentir amb en Miquel".

10.- Al segon paràgraf de la pàgina 35 hi ha una metàfora sobre les tovalloles.

"El bany calent i la neu perfumada de les tovalloles m'havien retornada."

Tovallolles de neu

12.- P.38 i 39. Tria alguna frase o pensament que t'hagi agradat.

"A Barcelona vaig descobrir... que les ciutats tenen ànima i que, com les persones, cadascuna és diferent de les altres".

"..unes dones que semblava que tenien la vida a una mà i el món a l'altra, i quan elles s'ho miraven, la vida i el món, tan complexos, tan emboirats, s'aclarien". 

JOANA E de M. Antònia Oliver - (I)

A la pàgina 16 del llibre "Joana E" de M. Antònia Oliver, hi trobem la frase:

"Perquè és un escàndol fet dins la legalitat més estricta"

Se'ns demana:  Quina realitat o exemple et podria suggerir?

Fet escandalós però estrictament legal.

Diari ARA de 21/10/2014

" La Fiscalia Anticorrupció considera que es van pagar retribucions a alts directius "desproporcionades" tenint en compte la situació de fallida de l'entitat, que va acabar en mans públiques."

"El Banc d'Espanya avala les retribucions de CatalunyaCaixa tot i considerar que no eren oportunes"

"Diu que eren legals i respectaven tots els paràmetres europeus i estaven per sota de la mitja del sector.

El jutge manté imputades 42 persones."

======

A la pàgina 17 la Joana pregunta: "I tu, perquè no t'has casat, Bernat?"

I a classe ens preguntem: Per què et sembla que en Bernadet no es va casar?

- Penso que en Bernadet es va enamorar de na Joana -i ella també n'estava d' ell- però en aquell temps i en aquella societat, no estava ben vist que el fill dels amitgers es cases amb la filla de l'amo de la propietat.

Sa Campaneta - Mallorca

Les anàfores de la pàgina 18: Com cada any... Com cada any...

Utilitzem les dues anàfores per fer un escrit propi.

- Com cada any ha florit la mimosa. El seu groc estrident amaga un lleuger perfum.

- Com cada any la mimosa m'anuncia la primavera: tornaré a ser feliç.

Mimosa florida

Frases de la part del llibre llegida fins ara, que t'han agradat:

- "Com cada any, mumare floria a Son Galiana, sobretot els primers dies".

- "...així com abans havia ignorat la seva presència, ara n'ignorava l'absència."

Son Galiana Nou - Mallorca

Revisant "CARTES A MÀRIUS TORRES" de Joan Sales

El 26 de gener de 1937, Joan Sales escriu a la Mercè:

"Penso molt en la Maria; veient-la i escoltant-la, un se sent més inclinat a mirar amb indiferència totes les coses desagradables que ens porta la vida..."

L'exercici proposa:

Escriviu el que us plagui en els buits:

- Penso molt en aquell mestre que tant m'obre els ulls de l' intel·lecte, sàviament, però amb humil senzillesa; veient-lo i escoltant-lo em sento més inclinat a esforçar-me, a aprendre, i a mirar amb indiferència les coses desagradables que ens porta la vida.

Aula Magna
Facultat de Dret de la UB

A la mateixa carta li diu:

"Comunica aquestes noticies a en Màrius, a la Maria Planas i a la teva germana la lleona de Numídia. No deixis d'expressar de part meva a la tal lleona la rancúnia que li guardo..."

Proposta:

Atribueix un o dos adjectius a la germana de la Mercè Figueres, l' Esperança:

- Potser és la gelosia la que li fa agre  el caràcter, a l'Esperança.

-La reina de la sabana, esdevindrà guepard?

Guepard

El 2 de febrer de 1937 Joan Sales escriu a Màrius Torres i referint-se al seu poble de Vallclara -encara que no hi va néixer- li diu: "Vallclara és un poblet sense res d'especial fora de ser el més bonic del món."

L'exercici demana una reflexió del mateix estil:

- La meva és una colla de gent gran, vull dir madura, d'edat respectable, i per tant amb molta experiència; això comporta saviesa, seny i qualitat humana i el més important: és gent bondadosa. Els seus cors són una mar que tot l'univers no l'ompliria.

I per això dic:

La Coral en la què canto no té res d'especial fora de ser la més lluïda del món.

Coral de NODAMEN

  

LA CASA DE JOAN SALES, AL COLL

L'escriptor Joan Sales i la seva muller Núria Folch van viure els últims anys de la seva vida al barri barceloní del Coll, a l'extrem més alt de Vallcarca, avui districte de Gràcia.

Al capdamunt del veritable coll geogràfic, al vèrtex de les vessants de la Teixonera i Horta per un costat i la de Vallcarca per l'altra es troba el Santuari de la Mare de Déu del Coll, església romànica del segle XI.

Santuari de la Mare de Déu del Coll
Foto: R.Aromí

És des d'aquest punt, a tocar del Santuari, des d'on arrenca el camí que puja fins la casa del matrimoni Sales - Folch.
Es tracta d'un edifici ampliat i reformat que té el seu origen en una petita vivenda que van adquirir a un tramviaire, cap allà al final de la dècada dels anys quaranta del segle passat, i que es trobava gairebé aïllada al bell mig de la muntanya que en aquell temps, per haver perdut la vegetació a causa de la Guerra Civil, se l'anomenava "la muntanya pelada" i en general simplement "el turó".

Fent una marrada costeruda, vam arribar a la casa per la part de dalt. Vam coincidir al jardí amb el senyor Juli Sales, nebot del senyor Joan Sales i vam poder tenir un petit intercanvi per explicar-li la nostra intenció de fotografiar la casa on havia viscut el seu oncle, amb la finalitat d'il·lustrar uns treballs de literatura sobre la seva obra i la d'altres autors catalans. Ens va donar tota mena de facilitats, alhora que ens anunciava que ben properament apareixeria l'edició d'una biografia de l'admirat escriptor pel qual ens interessàvem.

Heus aquí les fotos que vam obtenir.

Casa dels senyors Sales - Folch, al Coll
Foto: R. Aromí

QUAN HE OBERT ELS ULLS

Fes un escrit de 70 paraules partint de la idea comuna dels dos escriptors -Joan Sales i Màrius Torres- en relació al final d'un somni amb l'expressió:

QUAN HE OBERT ELS ULLS

No solc tenir somnis de tanta sensualitat.

Sorties del mar i a penes deixaves petjades a la sorra.

Caminaves amb passos lleugers, t'acostaves cap a mi amb subtilesa, riallera, graciosa. La teva pell, bruna, vestida d'esplendorosa nuesa, lluïa a la claror vesprejant de finals d'estiu,

Renuncio a descriure't la meva emoció perquè quan he anat a abraçar-te he obert els ulls i has deixat d'existir.

Ara, ets al meu costat!

Calella de Palafrugell
Foto: R.Aromí

PRESENTACIÓ

En aquest blog hi entrarem els treballs de la classe/taller de lectura i escriptura del curs 2014-2015 en la que s'estudiarà l'obra de M.A.Oliver, "Joana E." i part de les cartes de Joan Sales a Màrius Torres; també s'hi veuran obres d'altres autors imprescindibles.