19.- P. 113 S'esvaeix el somieig de la Joana. Fem un
escrit amb aquesta estratègia.
Em trobava
tot sol, mirant el mar i vaig pensar en aquella altra tarda i t'hi vaig tornar a
veure.
Els sons eren
llunyans, somiadors: només se sentien les onades d'una mar gairebé en calma; esgarips de
gavines marxant cap el niu; el tap - tap d'una barca que, tot i navegar a vela,
s'ajudava amb un lleuger toc de motor.
I tu, amb la copa a la ma, deixant que
el cava anés perdent a poc a poc l'agulla, contemplaves, amb un somriure als
llavis, les últimes pinzellades de sol damunt les cases que es veien al punt
més occidental de la cala.
I es va fer
el silenci. Les gavines van callar. La barca ja no hi era i l'aigua romania plana, com
si mai no s'hagués mogut. Tu tampoc no hi eres. Només ressonaven al meu
interior les paraules que més tard m'havies dit:
"I a través dels teus ulls
emocionats, veuria les casetes d'aquell poble que tant t'enamora".
 |
| Calella de Palafrugell Foto: R. Aromí |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada