JOANA E de M. Antònia Oliver (III)

CAPÍTOL II

Preguntes:

1.- P.42 Fent referència a madona Bel, la Joana diu:

"No era gelosia, pobra dona, era seny."

2.- P. 43. Ja sabem el nom del nuvi: "Arnau"

5.- P.44, darrer paràgraf. La Joana reflexiona:

"Ara el meu cos no m'agrada, però, ja no em cal que m'agradi al mirall per sentir-me segura. Ara la seguretat me la dóna la raó i la venjança."

Greta Garbo a Ninotchka

6.- P.44 "I mir aquesta dona que m'ha estat tan familiar durant quaranta-vuit anys que gairebé ni la veig: na Joana."

Proposta: escrivim el nostre NOM i fem una descripció personal de l'aspecte que vulguem.

I miro aquest home que m'ha estat tan familiar durant setanta-dos anys que gairebé ni el veig: en Ramon;

Noi del mirall - Nancy Meyers

- i encara reconec, tot i l'empremta que el pas del temps ha deixat en aquell rostre abans tes i colrat, la mirada decidida del pare de família que cercant el benestar dels seus, i alhora, l'acompliment de les seves ànsies d'una millor formació, emprenia els estudis de Dret i aconseguia en 5 anys la llicenciatura, compaginant obligacions laborals i classe presencial a la Facultat, quan ja havia traspassat la línia dels quaranta.

7.- P.45 La Joana parla de venjança. No la jutgem, però estàs d'acord amb la seva definició de venjança?

- No és un sentiment dolç. D'acord, malgrat que pel qui té la determinació de practicar-la potser sí que ho és.

És un sentiment fort i que fa mal, diu, i penso que efectivament deu ser així.

Acaba dient que reconforta. Discrepo: més aviat ha de fomentar la rancúnia i l'abatiment.

10.- Escoltem un fragment de Chopin. Apuntem-ne sensacions.

Peça escoltada: "Nocturnes"

- Melangia

- Romanticisme

-Quietud, mar en calma que de sobte embraveix lleugerament.

-Ah, i a més a més, descobreixo que em permet escriure i seguir treballant mentre l'escolto.

Frédéric Chopin

13.- Estàs d'acord amb la reflexió que fa sobre la il·lusió?

- Per mi la relació entre el cost d'aconseguir quelcom i la il·lusió de disposar-ne, pot tenir ambdós signes, circular en direccions contràries.

Si una cosa em fa il·lusió potser m'esforçaré per a tenir-la, i en més gran mesura si me'n fa molta. És a dir, augmenta l'esforç no la il·lusió.

Però si rebo quelcom, sense haver-me esforçat, també em pot fer una gran il·lusió si colpeix els meus desitjos.

20.- A casa de Joan Alcover es feien tertúlies literàries. Això és cert?

- Sí, segons diu la seva biografia: " la seva casa esdevingué la seu de reputades tertúlies amb prestigiosos intel·lectuals de Mallorca".

21.- P.58 Explica amb dues frases les contradiccions de la mare de Joana.

- Per una banda es mostrava liberal, feminista i participant de tertúlies literàries i per l'altra cedia a la banalitat de les festes i balls del Círculo i portava a la filla a Barcelona per a comprar vestits, com més vistosos millor, per lluir-los davant de la societat benestant de Ciutat.

=======

Frase del senyor Miquel Calçada, pronunciada el dia 4 de novembre de 2014, durant la conferència que va oferir dins del programa de la lliçó inaugural del curs 2014-2015 de l'Escola de la Dona.

"La Diada de l'11 de Setembre no és la celebració d'una derrota, si no que és la commemoració de la indestructible voluntat de ser de tot un poble".

Miquel Calçada
(en una altra conferència)