diumenge, 26 d’octubre del 2014

Revisant "CARTES A MÀRIUS TORRES" de Joan Sales

El 26 de gener de 1937, Joan Sales escriu a la Mercè:

"Penso molt en la Maria; veient-la i escoltant-la, un se sent més inclinat a mirar amb indiferència totes les coses desagradables que ens porta la vida..."

L'exercici proposa:

Escriviu el que us plagui en els buits:

- Penso molt en aquell mestre que tant m'obre els ulls de l' intel·lecte, sàviament, però amb humil senzillesa; veient-lo i escoltant-lo em sento més inclinat a esforçar-me, a aprendre, i a mirar amb indiferència les coses desagradables que ens porta la vida.

Aula Magna
Facultat de Dret de la UB

A la mateixa carta li diu:

"Comunica aquestes noticies a en Màrius, a la Maria Planas i a la teva germana la lleona de Numídia. No deixis d'expressar de part meva a la tal lleona la rancúnia que li guardo..."

Proposta:

Atribueix un o dos adjectius a la germana de la Mercè Figueres, l' Esperança:

- Potser és la gelosia la que li fa agre  el caràcter, a l'Esperança.
-La reina de la sabana, esdevindrà guepard?

Guepard


El 2 de febrer de 1937 Joan Sales escriu a Màrius Torres i referint-se al seu poble de Vallclara -encara que no hi va néixer- li diu: "Vallclara és un poblet sense res d'especial fora de ser el més bonic del món."

L'exercici demana una reflexió del mateix estil:

- La meva és una colla de gent gran, vull dir madura, d'edat respectable, i per tant amb molta experiència; això comporta saviesa, seny i qualitat humana i el més important: és gent bondadosa. Els seus cors són una mar que tot l'univers no l'ompliria.
I per això dic:
La Coral en la què canto no té res d'especial fora de ser la més lluïda del món.

Coral de NODAMEN

  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada