Deia la Joana que estava "...disposada a sorprendre'm tant per no res com per molta cosa..."
Visitava per primer cop
Paris i sense saber que era el que m'havia de sorprendre, allò que més ho va fer
va ser el passeig nocturn pel Sena, quan el vaixell s'apropava a l'
esplèndidament il·luminada Tour Eiffel.
És un dels tòpics més
gastats dels relats romàntics: he de confessar que la sorpresa era impactant, a
més, perquè era compartida amb dolça companyia.
El Sena apart, Paris és
motiu de sorpresa contínua.
Alhora soc capaç
d'apropar, sorprès, l' objectiu a 50 cm. d'una sargantana que s'està
tranquil·la i despreocupada prenent el sol damunt d'un mur que envolta
l'església romànica de Santa Cecilia, a Molló.
 |
| Sargantana Foto: R.Aromí |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada