dissabte, 1 de novembre del 2014

JOANA E de M. Antònia Oliver - (II)

CAPÍTOL I - 2a. part  
Preguntes:

3.- P.23 La Joana descobreix la sexualitat.

"Quan vaig veure aquella boqueta, sempre tan prima i descolorida i ara tan inflada i envermellida, la hi vaig besar. Una vegada, i una altra".

Petó d'infants

4.- Com descriu físicament el canonge mossèn Antoni Maria Alcover? P.24
"Però de capellans en venien ben pocs, i cap no s'assemblava gens a aquell home cepat, galtavermell, amb posat de foraviler però amb autoritat de bisbe".

5.- Què li interessava a mossèn Antoni Maria Alcover? P.25

"I a partir de llavors va semblar que, per el mossèn, només existia el pastor, que enfilava contarella darrera contarella, i entremig dites i cançons, sense aturador, mentre el canonge l'escoltava atentament i adesiara escrivia unes notes a una plagueta".

Pastor


6.- Discussió entre Antoni Maria Alcover i dona Maria. Tradició i patriarcat. P.25
Vols dir-ne quelcom?

La gosadia de dona Maria.
Feministes de Mallorca
Més que pregunta és afirmació sobre el tracte envers la dona a les rondalles -i a la vida- i alhora un retret. 

Cerca la reprovació de  l' eclesiàstic. El somriure burleta denota poca confiança en obtenir-la.

El mossèn apel·la a la infal·libilitat de la cultura popular i diu que s'ho mereixen, ella, valenta, vol confirmació.
L'autora aquí sorprèn, atribuint al capellà una mentalitat, pròpia sí dels eclesiàstics del temps, però no de l' intel·lectualitat del canonge. 
El fa recular fins a la Mare de Déu, per trobar una excepció!


Patriarcat

Marie Curie
9.- La potent experiència de la pàgina 32 i 33 podríem definir-la de nou com a mística. Anota alguna frase que t'hagi impactat.

"Era una plenitud còsmica, pertorbadora per desconeguda, era un plaer inèdit que només tornaria a sentir amb en Miquel".

10.- Al segon paràgraf de la pàgina 35 hi ha una metàfora sobre les tovalloles.

"El bany calent i la neu perfumada de les tovalloles m'havien retornada."

Tovallolles de neu

12.- P.38 i 39. Tria alguna frase o pensament que t'hagi agradat.
"A Barcelona vaig descobrir... que les ciutats tenen ànima i que, com les persones, cadascuna és diferent de les altres".

"..unes dones que semblava que tenien la vida a una mà i el món a l'altra, i quan elles s'ho miraven, la vida i el món, tan complexos, tan emboirats, s'aclarien". 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada