Rondalla del
voltor i el busqueret
Això
era un voltor que vivia pels voltants de la serra de Tramuntana
Sabeu
què és un voltor? És un ocell rapinyaire dels més grans que hi ha al nostre cel.
 |
| Voltor |
I vet aquí que l' ocellot
s'estava fent equilibris damunt d'una branca d'un petit arbust, un revell molt
reblert de brotam i ben embardissat. A dins hi havia un busqueret que cantava
fort i enrabiat, fent xec-xec i més xec-xec.
El busqueret, ja ho sabeu, és un moixó, petit,
talment un pardalet.
 |
| Busqueret |
El
voltor, que el sentia, empipat va dir:
- Què dimoni és això, tanta remor i tant
d'escàndol?
Aleshores
el busqueret, com si ho fes expressament, va reprendre el cant encara amb més
força.
- No t'he dit -cridà el voltor- que ja
m'has fet emmalaltir el cuc de l'orella?
- Doncs ja te'l curaràs, si no vols que
se't mori. Li respon el busqueret.
- T'he dit que ja n'hi ha prou! Digué tot
cremat el voltor.
- Si no t'agrada, posa-t'hi fulles! Li
respon l'altre. I més xec-xec i xec-xec.
- No veus que si baixo i et poso una urpa
al damunt ja no et veuran més? -L'avisa el voltor.
- Sí, ves, ara li fan el mànec!! -diu el
busqueret- Molt de soroll per no res! Em fas taaanta por com un mosquit! Què
t'has cregut, ganàpia! Et desafio a tenir un encontre. Au!.. baixa... acosta't!
Vejam quins són els teus trumfos!
El
voltor, fet una fera, que hauria esclafat un cabrit amb un cop del seu bec,
baixa del revell i comença a envoltar-lo i, fent voltes i més voltes, busca de
trobar un forat per a entaforar-hi el cap i el coll i engolir-se aquell menut i
descarat ocellet, tant llenguerut...
Tanta
era la ràbia que tenia el voltor que casi no hi veia, i provava de ficar el cap
per entremig dels branquillons del revell, però no podia perquè tot era un
entreteixit de bardissa, d'esbarzers i arços i aquell caparrot no hi passava.
Però
heus ací que a la fi va trobar una mica de forat i fent una gran força va
introduir el cap dins el revell, però com que era molt espès, allà dins no hi
veia res i quedà entrebancat i com cec.
Llavors
el busqueret s'hi acostà i li va clavar, amb el seu petit bec, una picada a
l'ull.
- Ai! -digué el voltor- i d'una estrebada
va treure el cap del revell, tot adolorit.
- Ai? -digué el busqueret- Ceba, ceba, que
cou més que l'all... Si ets ben servit, torna-hi i et buidaré l'altre ull.
El
voltor no en va voler saber res més i obrint les grans ales va engegar cap
amunt i no tornà a posar-se mai més damunt d'aquell arbust.
 |
| Voltor enrabiat |
El cant del
busqueret li semblava el cant del dimoni.
Així
el busqueret mos diu: "No vos poseu amb aquells que no se posen amb vosaltres."
 |
| Busqueret triomfant |
Rondaia
Mallorquina d'en Jordi des Racó (Mn. Antoni Mª Alcover)
Adaptació
per a infants de Ramon Aromí i Barquets.
