divendres, 28 de novembre del 2014

PASSEIG FLUVIAL

Deia la Joana que estava "...disposada a sorprendre'm tant per no res com per molta cosa..." 

Visitava per primer cop Paris i sense saber que era el que m'havia de sorprendre, allò que més ho va fer va ser el passeig nocturn pel Sena, quan el vaixell s'apropava a l' esplèndidament il·luminada Tour Eiffel.

És un dels tòpics més gastats dels relats romàntics: he de confessar que la sorpresa era impactant, a més, perquè era compartida amb dolça companyia.

El Sena apart, Paris és motiu de sorpresa contínua.



Alhora soc capaç d'apropar, sorprès, l' objectiu a 50 cm. d'una sargantana que s'està tranquil·la i despreocupada prenent el sol damunt d'un mur que envolta l'església romànica de Santa Cecilia, a Molló. 
Sargantana
Foto: R.Aromí

dijous, 20 de novembre del 2014

RONDAIES MALLORQUINES

Rondalla del voltor i el busqueret

Això era un voltor que vivia pels voltants de la serra de Tramuntana
Sabeu què és un voltor? És un ocell rapinyaire dels més grans que hi ha al nostre cel.

Voltor
I vet aquí que l' ocellot s'estava fent equilibris damunt d'una branca d'un petit arbust, un revell molt reblert de brotam i ben embardissat. A dins hi havia un busqueret que cantava fort i enrabiat, fent xec-xec i més xec-xec. 

El busqueret, ja ho sabeu, és un moixó, petit, talment un pardalet.

Busqueret
El voltor, que el sentia, empipat va dir:

- Què dimoni és això, tanta remor i tant d'escàndol?

Aleshores el busqueret, com si ho fes expressament, va reprendre el cant encara amb més força.

- No t'he dit -cridà el voltor- que ja m'has fet emmalaltir el cuc de l'orella?
- Doncs ja te'l curaràs, si no vols que se't mori. Li respon el busqueret.
- T'he dit que ja n'hi ha prou! Digué tot cremat el voltor.
- Si no t'agrada, posa-t'hi fulles! Li respon l'altre. I més xec-xec i xec-xec.
- No veus que si baixo i et poso una urpa al damunt ja no et veuran més? -L'avisa el voltor.
- Sí, ves, ara li fan el mànec!! -diu el busqueret- Molt de soroll per no res! Em fas taaanta por com un mosquit! Què t'has cregut, ganàpia! Et desafio a tenir un encontre. Au!.. baixa... acosta't! Vejam quins són els teus trumfos!

El voltor, fet una fera, que hauria esclafat un cabrit amb un cop del seu bec, baixa del revell i comença a envoltar-lo i, fent voltes i més voltes, busca de trobar un forat per a entaforar-hi el cap i el coll i engolir-se aquell menut i descarat ocellet, tant llenguerut...
Tanta era la ràbia que tenia el voltor que casi no hi veia, i provava de ficar el cap per entremig dels branquillons del revell, però no podia perquè tot era un entreteixit de bardissa, d'esbarzers i arços i aquell caparrot no hi passava.
Però heus ací que a la fi va trobar una mica de forat i fent una gran força va introduir el cap dins el revell, però com que era molt espès, allà dins no hi veia res i quedà entrebancat i com cec.
Llavors el busqueret s'hi acostà i li va clavar, amb el seu petit bec, una picada a l'ull.

- Ai! -digué el voltor- i d'una estrebada va treure el cap del revell, tot adolorit.
- Ai? -digué el busqueret- Ceba, ceba, que cou més que l'all... Si ets ben servit, torna-hi i et buidaré l'altre ull.

El voltor no en va voler saber res més i obrint les grans ales va engegar cap amunt i no tornà a posar-se mai més damunt d'aquell arbust.

Voltor enrabiat
El cant del busqueret li semblava el cant del dimoni.

Així el busqueret mos diu: "No vos poseu amb aquells que no se posen amb vosaltres."
Busqueret triomfant


Rondaia Mallorquina d'en Jordi des Racó (Mn. Antoni Mª Alcover)


Adaptació per a infants de Ramon Aromí i Barquets.

dijous, 6 de novembre del 2014

JOANA E de M. Antònia Oliver (III)


CAPÍTOL II
Preguntes:

1.- P.42 Fent referència a madona Bel, la Joana diu:
"No era gelosia, pobra dona, era seny."

2.- P. 43. Ja sabem el nom del nuvi: "Arnau"

5.- P.44, darrer paràgraf. La Joana reflexiona:
"Ara el meu cos no m'agrada, però, ja no em cal que m'agradi al mirall per sentir-me segura. Ara la seguretat me la dóna la raó i la venjança."


Greta Garbo a Ninotchka

6.- P.44 "I mir aquesta dona que m'ha estat tan familiar durant quaranta-vuit anys que gairebé ni la veig: na Joana."

Proposta: escrivim el nostre NOM i fem una descripció personal de l'aspecte que vulguem.

I miro aquest home que m'ha estat tan familiar durant setanta-dos anys que gairebé ni el veig: en Ramon;



Noi del mirall - Nancy Meyers

- i encara reconec, tot i l'empremta que el pas del temps ha deixat en aquell rostre abans tes i colrat, la mirada decidida del pare de família que cercant el benestar dels seus, i alhora, l'acompliment de les seves ànsies d'una millor formació, emprenia els estudis de Dret i aconseguia en 5 anys la llicenciatura, compaginant obligacions laborals i classe presencial a la Facultat, quan ja havia traspassat la línia dels quaranta.

7.- P.45 La Joana parla de venjança. No la jutgem, però estàs d'acord amb la seva definició de venjança?
- No és un sentiment dolç. D'acord, malgrat que pel qui té la determinació de practicar-la potser sí que ho és.
És un sentiment fort i que fa mal, diu, i penso que efectivament deu ser així.
Acaba dient que reconforta. Discrepo: més aviat ha de fomentar la rancúnia i l'abatiment.

10.- Escoltem un fragment de Chopin. Apuntem-ne sensacions.

Peça escoltada: "Nocturnes"

- Melangia
- Romanticisme
-Quietud, mar en calma que de sobte embraveix lleugerament.
-Ah, i a més a més, descobreixo que em permet escriure i seguir treballant mentre l'escolto.


Frédéric Chopin

13.- Estàs d'acord amb la reflexió que fa sobre la il·lusió?

- Per mi la relació entre el cost d'aconseguir quelcom i la il·lusió de disposar-ne, pot tenir ambdós signes, circular en direccions contràries.
Si una cosa em fa il·lusió potser m'esforçaré per a tenir-la, i en més gran mesura si me'n fa molta. És a dir, augmenta l'esforç no la il·lusió.
Però si rebo quelcom, sense haver-me esforçat, també em pot fer una gran il·lusió si colpeix els meus desitjos.

20.- A casa de Joan Alcover es feien tertúlies literàries. Això és cert?

- Sí, segons diu la seva biografia: " la seva casa esdevingué la seu de reputades tertúlies amb prestigiosos intel·lectuals de Mallorca".

21.- P.58 Explica amb dues frases les contradiccions de la mare de Joana.

- Per una banda es mostrava liberal, feminista i participant de tertúlies literàries i per l'altra cedia a la banalitat de les festes i balls del Círculo i portava a la filla a Barcelona per a comprar vestits, com més vistosos millor, per lluir-los davant de la societat benestant de Ciutat.

=======

Frase del senyor Miquel Calçada, pronunciada el dia 4 de novembre de 2014, durant la conferència que va oferir dins del programa de la lliçó inaugural del curs 2014-2015 de l'Escola de la Dona.

"La Diada de l'11 de Setembre no és la celebració d'una derrota, si no que és la commemoració de la indestructible voluntat de ser de tot un poble".

Miquel Calçada
(en una altra conferència)
   

dissabte, 1 de novembre del 2014

JOANA E de M. Antònia Oliver - (II)

CAPÍTOL I - 2a. part  
Preguntes:

3.- P.23 La Joana descobreix la sexualitat.

"Quan vaig veure aquella boqueta, sempre tan prima i descolorida i ara tan inflada i envermellida, la hi vaig besar. Una vegada, i una altra".

Petó d'infants

4.- Com descriu físicament el canonge mossèn Antoni Maria Alcover? P.24
"Però de capellans en venien ben pocs, i cap no s'assemblava gens a aquell home cepat, galtavermell, amb posat de foraviler però amb autoritat de bisbe".

5.- Què li interessava a mossèn Antoni Maria Alcover? P.25

"I a partir de llavors va semblar que, per el mossèn, només existia el pastor, que enfilava contarella darrera contarella, i entremig dites i cançons, sense aturador, mentre el canonge l'escoltava atentament i adesiara escrivia unes notes a una plagueta".

Pastor


6.- Discussió entre Antoni Maria Alcover i dona Maria. Tradició i patriarcat. P.25
Vols dir-ne quelcom?

La gosadia de dona Maria.
Feministes de Mallorca
Més que pregunta és afirmació sobre el tracte envers la dona a les rondalles -i a la vida- i alhora un retret. 

Cerca la reprovació de  l' eclesiàstic. El somriure burleta denota poca confiança en obtenir-la.

El mossèn apel·la a la infal·libilitat de la cultura popular i diu que s'ho mereixen, ella, valenta, vol confirmació.
L'autora aquí sorprèn, atribuint al capellà una mentalitat, pròpia sí dels eclesiàstics del temps, però no de l' intel·lectualitat del canonge. 
El fa recular fins a la Mare de Déu, per trobar una excepció!


Patriarcat

Marie Curie
9.- La potent experiència de la pàgina 32 i 33 podríem definir-la de nou com a mística. Anota alguna frase que t'hagi impactat.

"Era una plenitud còsmica, pertorbadora per desconeguda, era un plaer inèdit que només tornaria a sentir amb en Miquel".

10.- Al segon paràgraf de la pàgina 35 hi ha una metàfora sobre les tovalloles.

"El bany calent i la neu perfumada de les tovalloles m'havien retornada."

Tovallolles de neu

12.- P.38 i 39. Tria alguna frase o pensament que t'hagi agradat.
"A Barcelona vaig descobrir... que les ciutats tenen ànima i que, com les persones, cadascuna és diferent de les altres".

"..unes dones que semblava que tenien la vida a una mà i el món a l'altra, i quan elles s'ho miraven, la vida i el món, tan complexos, tan emboirats, s'aclarien".