I diu el llibre que la Joana,
"El volia veure a
ell, ho volia veure tot. Necessitava tenir els sentits ben deixondits..."
I nosaltres fem una frase amb el verb deixondir o el seu
efecte. I la frase reflecteix el tenor del capítol en el que ens trobem.
"No et mostris
passiva, estimada. Quan et comportes amb deixondiment i ben activa és quan més
feliç em fas."
I ara fem una Tanka arran de la frase.
Per què els tancaves?
Els ulls millor si els obres,
també l'olfacte.
De tot el cos, el tacte,
deixondiment desvetlla.
 |
| Parella enamorada |
La Joana ha passat la primera nit d'amor amb en Miquel. Al
matí necessita reflexionar i ho fa seient "sota
el dosser verd de la parra..."
Nosaltres imaginem també una escena...
- Sota el dosser verd
de la parra sentia encara l'emoció de la nit viscuda.
El sol passava clapejat
a través de les fulles. Alhora es filtrava un oreig petit i encalentit. Era un
matí estiuenc de cel ras. Sense núvols que afeblissin els raigs que ja, tan
aviat, amorosien l'ambient. Un ambient que s' adeia amb l'estat enfervorit de
la noia.
Malgrat tot, hi havia
quelcom que la neguitejava.
Van intercanviar unes
paraules de forma fugaç en trobar-se al menjador, abans de sortir de casa, i
aleshores en Carles, tot rialler i entusiasmat, li havia dit en veu baixa:
gràcies Teresa, per aquesta meravellosa aventura que m' has fet viure!!
Aventura...? Per ell
només havia estat una aventura!!
.JPG) |
| Sota el dosser verd de la parra |
El relat ens porta al moment en que la Joana se sent
envoltada "d'un silenci tens,
trencat pel cant de les cigales..." i tal situació ens remet a una
altra.
- Aquella cambra
blanca, que el sol de tarda d'estiu feia enlluernadora, covava un silenci tens,
preludi de l'emoció que ens esperava, només trencat pel voleiar d'una cortina
de randa i el brunzit d'un insecte invasor, que aviat ignoraríem.
Ramon Aromí i Barquets
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada