dimarts, 9 de juny del 2015

PERLES. L'AMIC I L'AMAT

El Llibre d'amic e amat de Ramon Llull és una col·lecció de petits poemes en prosa, tants com dies hi ha en l'any. Mossèn Cinto Verdaguer va convertir el llibre lul·lià en un llibre seu: les Perles. Va anar agafant versicles del llibre i els posà en vers.

A classe se'ns proposa triar la perla que més ens agradi. I fer-ho en un ambient reposat i alhora inspirador.

Heus aquí la meva tria, feta vora mar:

Perla nº 37

L'amor és mar desfeta d'onades i de vents.
Que no té port ni riba pels pobres bastiments.
Més quan l'amic naufraga s'acaben sos turments.




Calella de Palafrugell
Foto: R.Aromí


dimarts, 2 de juny del 2015

JULI SOLERÀS A "INCERTA GLÒRIA"


CLASSE DE LITERATURA CATALANA - ESCOLA DE LA DONA - Curs 2014-2015

Obra: "Incerta Glòria" de Joan Sales

Aquesta esplèndida novel·la inclou un personatge que per a mi resulta extraordinari. És un individu que es mostra a sí mateix extravagant, despectiu, insolent i com diu l'autor per boca d'en Cruells "atraient a la vegada". Alhora, essent com és intel·ligent i culte, adquireix  el rol d' alter ego del protagonista Lluís de Brocà i en crea una rèplica que vol aportar un cert equilibri agosarat. D'alguna forma incorpora també els papers de Dr. Jekyll i Mr. Hyde.

RECULL DE CITES QUE CARACTERITZEN EL PERSONATGE "JULI SOLERÀS"

Front d'Aragò. Potser en Soleràs escrivint a la Trini

Frases i opinions pròpies del mateix Soleràs:

P.41 Referint-se al comandant i a tota la brigada..."aquests enzes no saben apreciar les poques coses originals del nostre país. Així que arriben en un poble, restableixen l'ordre. ¡Quina vulgaritat!"
P.42 "¿En nom de què se'ns vol prohibir desenterrar morts, si ens dona la gana? ¿En nom de què? És molt possible que els desenterradors siguin uns imbècils, aquesta és una altra història; però potser es tracta precisament d'arribar a ser un perfecte imbècil. ¡No hi arriba pas qui vol! La intel·ligència ha passat a la història com una antigalla del segle XVIII; ¡el futur és dels imbècils!"
P.42 "...què té més desenterrar frares de la Mercè que faraons egipcis? ¿Per què els qui han desenterrat Tutankamen ens han de merèixer més respecte?"
P.42 "La nostra època que és imbècil i extraordinària, ha volgut esquinçar els vels que cobrien la mort i la naixença, l'obscè i el macabre".
P.82 "...t'has fixat que el ciri pasqual s'encén el dissabte de glòria i s'apaga el dijous de l'Ascensió, i fins l'any que ve... Però vindrà un any que no s'encendrà...no tornarà la primavera. ¿No has pensat mai que l'abril, el de la INCERTA GLÒRIA, se'ns està escapant dels dits? I INCERTA GLÒRIA o no, és l'única glòria".
P.83 "Jo hi crec (en els ciris pasquals). Si no hi cregués, ¿quin gust podria donar-me fer-ne befa? ¿Si pogués deixar de creure! ¿Com us envejo, els que no creieu o us penseu que no creieu! Tu, per exemple,  tens la sort de les sorts. Quan la fe et seria una nosa, et desapareix; quan la necessites, et torna.... Jo en canvi, funciono al revés: la fe em barra el camí quan més la voldria perdre de vista i quan la crido no ve".
P.83 "...l'atracció del mal. ¡Ens ha estat concedit tan poc temps per fer tot el mal que voldríem! En faríem molt més, però, bah, no tenim temps. D'altra banda ¿creus que fer el mal és tan fàcil com alguns creuen? No un mal qualsevol, sinó el que un voldria; perquè, veuràs, fer un mal que no t'interessa, que no et ve de gust... El mal del mal és aquest, que el que pots fer és precisament el que no t'interessa; i mentrestant la vida fuig".
P.180 "...pensar que el Dret Canònic era el meu fort i precisament els matrimonis in articulo mortis ... ¡n'estava tan empollat! Sempre m'havia fascinat l'associació d'aquestes dues coses, nit de nuvis i mort, l'obscè i el macabre..."
P.182 "T'he denunciat, Lluís; però no al jutge, sinó a la teva dona. Li he descrit amb tot luxe de detalls les teves magnífiques aventures amb la dona més novel·lesca de la comarca."
P.222 "...quan un home i una dona es besen no aconsegueixen més que unir els seus tubs digestius per l'extrem superior."
P.223 "La guerra és una fulana que t'emmetzina la sang per sempre..."
P.224 "Sempre he sospitat que Abraham va equivocar la carrera: hauria hagut de ser notari. (vegeu Gènesi, cap.XXIII, versicles 7 a 20)"
P.226 "...només triomfen els imbècils, els incapaços de proposar-se res d'impossible."
P.229 "està bé penedir-se d'haver pecat, ja que així un aprofita doblement el temps, primer pecant i després penedint-se'n. Penedir-se és una manera com una altra de fer-ho durar... ¡i el pecat dura tan poc!"
P.236 "¡Si et pogués fer comprendre els plaers subtilíssims de la fantasmagoria! Ser i no ser al mateix temps (pobre Shakespeare); ser un mateix i ser un altre; ser i no existir, existir i no ser, tot a la vegada!"

Expressions que se li atribueixen:

P.43 "El 1917 ha marcat el principi d'una nova Era, l'Era dels Imbècils; "benaventurats els imbècils, perquè es faran amos del món" -tal era una de les seves "profecies predilectes"; perquè...una de les seves flaques és profetitzar."
P.251 "És evident que quan sabrem l'edat exacta, amb un error no superior als sis minuts i tres segons, d'un os bertran fossilitzat de diplodocus, tots els homes serem germans".
P.260 Junt amb el Lluís i la Trini parlen de coses diverses: dels costums nupcials dels escorpins; dels ritus funeraris dels papues de Nova Guinea. En Soleràs interromp i resum la conversa: "ja està vist: venim de l'obscè i anem al macabre."
P.293 "Hi ha una mena d'optimisme que no és més que la inconsciència dels vegetals" Li va dir a la Trini "comentant la incomprensible tranquil·litat de certs ateus".
P.398 "...la dona més guapa i novel·lesca d'Aragó" És com descriu a la carlana en una carta a la Trini que li fa percebre que hi ha hagut una "aventura escandalosa amb la senyora feudal d'Olivel".
P.419 Segons en Cruells, havia dit: "un exèrcit en qui la reraguarda no sent el seu defensor no pot guanyar de cap manera".
P.423 En la mateixa conversa: "El món no anirà bé mentre hi hagi tants estrangers". "¿Jo, estranger? ¡Mai de la vida! ¡L'estranger ets tu! (a un funcionari d'un altre país) I és que tots, tots ens pensem que els estrangers són els altres. Estrangers ho som tots, ¡quin fàstic!"
P.444 En el relat d'en Cruells el Soleràs aboca: "Ve un moment que l'home es diu: ¡és Déu que vull menjar-me! I Déu es deixa".

Concepte en que el tenen altres personatges:

La Carlana:

P.43 "Tinc la impressió que ell i els anarquistes eren bons amics. ¿Puc demanar-li un favor? No em parli mai d'aquest subjecte."
P.181  Li deia això: "Vostè m'ha pres per altra. Sàpiga que no m'interessen les falsificacions de documents ni molt menys les seves proposicions". I afegeix en Juli: "...jo li feia fàstic; un fàstic primorós."

Lluís:
Front d'Aragò. Potser el tinent d'ametralladores Lluís de Brocà

P.43 "Es veu que té el do d'inspirar antipatia. No li perdonen aquella conversa descordada, plena d'estirabots i de reticències. Els únics que l'aguantem, perquè ens cau en gràcia, som la Trini i jo."
P.81 "T'agrada donar-te aires de cínic...Els teus vicis són imaginaris. Ets un hipòcrita del vici; n'hi ha més que de la virtut..Ens volies fer creure que et clavaves injeccions (de morfina) quan en realitat sospito que prenies tisanes de til·la".
P.89 Deia en Soleràs "...qui roba aquests pots marca El Pagés sóc jo en persona" "Un  afusellament trencaria aquesta monotonia enervant". I en Lluís comenta: "Naturalment, no me'n vaig creure ni una paraula; coses així les diu per excitar l'admiració, per espaterrar. Me'l sé de memòria". "Ets tan incapaç de robar un pot marca El Pagés com de desinflar un ase mort amb la punta d'un jonc marí i totes les astracanades que m'has explicat."
P.177 "Si tots féssim com tu, si furguéssim per aquest gust malsà del cinisme les nostres nafres més tristes, ¿et creus que no acabaríem tots neurastènics com tu? Treu-te del cap la idea de ser més pervers que tothom, ¿no comprens que és un orgull delirant que te la inspira?"

Trini:

P.247 "Ets massa delicat. Ets un home com per desgràcia n'hi ha poquíssims; però les dones som intuïtives: rares vegades ens equivoquem quan posem la confiança en algú".
P.250 "...tens la qualitat que més apreciem, la delicadesa... saps fer companyia quan se't desitja i desaparèixer quan tens por de fer nosa. I tu ets que ni exprés per fer feliç una dona: seràs un marit deliciós, ¡un marit model, un pare de família exemplar!"
P.254 "Tu ets la comprensió en persona, el meu veritable germà."
P.263 "¿Per què una persona tan intel·ligent com tu ha de donar tanta importància a un ritu tan extern com és el baptisme?" "Si jo ho he fet (fer-se batejar) és ben bé perquè tu vas insistir tant que ho fes."
P.296 "Tu ets molt intel·ligent, Juli, però de vegades tens coses -perdona que t'ho digui- com si no en fossis gaire."
P.336 "¿Per què t'agrada tant, mentir i mistificar? O menties aleshores, o menteixes ara".
P.392 "La teva carta m'ha estabornit" (En Soleràs explica a la Trini la suposada relació d'en Lluís amb la carlana).
P.393 "Els teus arguments per demostrar-me que sóc lliure de casar-me amb qui vulgui m'han fet un efecte ben estrany".
P.399 "...estic molt emocionada d'haver descobert, de cop i volta, que ets encara molt més delicat que no m'afigurava. El teu silenci de tants anys..."
P.560 Dirigint-se a en Cruells: "Aquestes porqueries que vostè m'ha insinuat pel que fa a en Soleràs... sí, porqueries... vostè... exactament com en Lluís... com tots... ¿Per què, per què l'odieu tots vosaltres? ¿Per què? I bé, perquè és mil vegades millor que tots vosaltres junts, que tota aquesta brigada indecent, que tot l'univers..."

Cruells:

P.418 "Amb aquella lucidesa que li creava tants enemics perquè era irritant..."
P.419 "Era un noi estrany, abrupte, repel·lent i atraient a la vegada".


dilluns, 6 d’abril del 2015

IMATGE DE "MUMPARE" I "MUMARE"

Com devien ser el senyor Mateu i "Mumareta", els pares de la Joana E.?
Quin aspecte tindrien? Ens preguntàvem a classe.

I vet aquí que una companya de curs disposava d'una fotografia familiar, de l'any 1920, en la que apareixien els seus avis, amb els seus fills; un d'ells el seu propi pare, nascut el 1911.

Les dates encaixaven. El matrimoni de la foto podia representar perfectament els que podien haver estat els progenitors de la Joana. I aquesta hauria tingut en algun moment de la seva vida el posat i l'aparença d'alguna de les dues nenes que s'hi veuen.

Foto propietat de Laura Trovò


I tot seguit ens vam demanar: i el Joanet, el fillet de la Joana, quina aparença tindria?

Un altre company  tenia una foto d'un nen, si fa no fa, de la mateixa edat d'aquell, quan tenia uns 3 anys. Heus aquí com podia ser el Joanet.

Foto propietat de R.Aromí







diumenge, 1 de març del 2015

EN HONOR A POMPEU FABRA


Un apunt biogràfic de Pompeu Fabra escrit pel professor David Paloma, ens recordava a classe que el Mestre havia nascut  l'any 1868 a Gràcia, en el temps que encara era un municipi independent. Concretament en una caseta que hi havia hagut allà on ara conflueixen la Travessera de Dalt i el carrer de Larrard.

Ben atenta, la companya Mª Teresa Oliva, ens informà que a la vora d'aquell indret, a la plaça de Lesseps, hi havia un monument dedicat a Pompeu Fabra.


Monument a Pompeu Fabra
Foto: R. Aromí
Ens vam dirigir cap el lloc indicat i, efectivament, al vèrtex inferior de l'edifici de la Biblioteca Jaume Fuster vam trobar la roca d'homenatge a l'il·lustre filòleg. 




Detall del Medalló i Placa commemorativa
Foto:R.Aromí


La llegenda de la Placa, que costa d'esbrinar a la foto, diu el següent:

A POMPEU FABRA
GENI ORDENADOR DE LA LLENGUA CATALANA
EN EL CINQUANTENARI DE LA PUBLICACIÓ DEL
SEU DICCIONARI GENERAL

XIV FESTES POPULARS DE CULTURA
POMPEU FABRA - GRÀCIA 1982

Altre versió del monument

Vista de la Plaça amb el monument

Així doncs és com els graciencs van voler retre homenatge al seu admirat conciutadà.  




dimarts, 17 de febrer del 2015

EM VAIG AVORRIR...

I la Joana va dir: em vaig avorrir...

Estava ben avorrit, no tenia esma ni de passejar per aquell passeig d'arbres, ara sense fulles, però que tot i així era atractiu contemplar-los com  anaven resseguint la vora del llac, convertint la riba en un contrastat marge entre terra i aigua, que alhora es veia difuminat per la claror ja tardana del sol vesprejant.
No és que no m'adonés d'aquell majestuós cormorà que s'estava quiet, immòbil, damunt d'una estaca de les que sobresurten a l'estany.
Del banc de pedra estant, on jo m'asseia, observava com, només amb el cap, feia girs ràpids i insospitats. Em preguntava a què era degut aquell aparent neguit. Fins que vaig fitar, no gaire lluny, dos polls que just haurien aprés de nedar aquella tarda, com s'afanyaven fent revolts i enfonsant de tant en  tant el cap dins de l'aigua.
Vet aquí. Era la mare, o tanmateix el pare, que vigilava!.

En aquest punt vaig constatar que feia estona que m'havia passat l'avorriment.

Cormorà al llac de Banyoles
Foto: R.Aromí




Ànec al llac de Banyoles
Foto:R.Aromí

La Joana reacciona així front al doctor Lligorra: I a mi què m'importen els teus ulls...

I nosaltres fem la nostra frase.

Als meus ulls ets com aquell que té l'ànima negre, que llença dards que es claven al cor. 
I a mi què m'importen els teus ulls, vaig pensar, però no ho vaig dir. 

Perquè en el fons sí que m' importaven!.


Dards al cor
Foto: Xarxa

"I no em creia que la solemnitat fos tan pesada, amb la falda que m'estreny"

Moment feliç espatllat per una guitza física.

Era un sopar dels que se solen qualificar de romàntics. 
Ella va proposar un brindis i ell, embadocat tot mirant-la als ulls, va allargar la mà per prendre la copa... 
però va errar la distància i la va fer caure; es va trencar i es va abocar el xampany par damunt dels canapès de caviar.

Copa trencada
Foto: Xarxa


diumenge, 8 de febrer del 2015

JOANA, PRIMERA NIT D'AMOR



I diu el llibre que la Joana,

"El volia veure a ell, ho volia veure tot. Necessitava tenir els sentits ben deixondits..."

I nosaltres fem una frase amb el verb deixondir o el seu efecte. I la frase reflecteix el tenor del capítol en el que ens trobem.

"No et mostris passiva, estimada. Quan et comportes amb deixondiment i ben activa és quan més feliç em fas."

I ara fem una Tanka arran de la frase.

Per què els tancaves?
Els ulls millor si els obres,
també l'olfacte.
De tot el cos, el tacte,
deixondiment desvetlla.

Parella enamorada


La Joana ha passat la primera nit d'amor amb en Miquel. Al matí necessita reflexionar i ho fa seient "sota el dosser verd de la parra..."

Nosaltres imaginem també una escena...

- Sota el dosser verd de la parra sentia encara l'emoció de la nit viscuda.
El sol passava clapejat a través de les fulles. Alhora es filtrava un oreig petit i encalentit. Era un matí estiuenc de cel ras. Sense núvols que afeblissin els raigs que ja, tan aviat, amorosien l'ambient. Un ambient que s' adeia amb l'estat enfervorit de la noia.
Malgrat tot, hi havia quelcom que la neguitejava.
Van intercanviar unes paraules de forma fugaç en trobar-se al menjador, abans de sortir de casa, i aleshores en Carles, tot rialler i entusiasmat, li havia dit en veu baixa: gràcies Teresa, per aquesta meravellosa aventura que m' has fet viure!!
Aventura...? Per ell només havia estat una aventura!!

Sota el dosser verd de la parra


El relat ens porta al moment en que la Joana se sent envoltada "d'un silenci tens, trencat pel cant de les cigales..." i tal situació ens remet a una altra.


- Aquella cambra blanca, que el sol de tarda d'estiu feia enlluernadora, covava un silenci tens, preludi de l'emoció que ens esperava, només trencat pel voleiar d'una cortina de randa i el brunzit d'un insecte invasor, que aviat ignoraríem.

Ramon Aromí i Barquets

divendres, 30 de gener del 2015

DESCRIPCIÓ SUBTIL DE LA MADONA BEL



P. 165 La madona Bel descriu subtilment la casa.

El cap de setmana, en ple hivern, ens desperta de nou la il·lusió per tornar al poble, enclavat a l'estimada vall prepirinenca.

Ja hi som i abans de pujar a la sala de casa, passem pel soterrani per aprovisionar-nos d'una ració de llenya que mantindrà el caliu de la llar. 
Un cop a dalt, caldrà primer recollir la cendra que, ja totalment apagada, hi va restar l'últim cop que va ser encesa. 
La pala de llauna i l'escombreta d'espart faran la feina lleugera. 
Ja podem ara, amb la tècnica adequada, si no volem organitzar una fumera asfixiant i fracassar en l' intent de fornir una bona brasa, anar apilonant els troncs de més petits a més grans, damunt d'un coixí de branquillons i a més, les que seran d'un ajut immillorable, algunes pinyes seques, petitones. 
Amb el foc en marxa, retocarem el marc de damunt la lleixa on llueix la foto de la família i traurem la pols al suport de les pipes que hi reposen. Una mirada nostàlgica al quadre de damunt la xemeneia, ens retornarà a la pau que es desprèn de la contemplació de l'ermita romànica de Sant Serni, amb la serra de Busa al darrere.  



Sant Serni del Grau


16.- Primera situació amorosa de la Joana.

Tankas amb paraules de M.A.Oliver

Braç que fregava
del meu vestit farbalans.
A l'espinada,
calfreds em produïa,
arran de l'horabaixa.

Desconegudes
les emocions sentides,
dolces rondaies,
el flabiol que sonava,
i la humitat als llavis.

Jo desitjava,
llavis que no mentien.
Dels nostres cossos,
els sexes es cridaven: 
i tota m'estremia.