I la Joana va dir:
"Hem vingut aquí a fer una representació, la
Seu és un teatre. Avui els nostres sentiments són només nostres".
- Mai no havíem sentit
una gran simpatia pel difunt. És més, més aviat tot el contrari. Però era un
parent. De tercer grau i per afinitat, però un parent.
D'altra banda, els
familiars més directes, encara que havien patit les seves formes de tracte poc
acurat, mostraven rostres amb senyals d'aflicció. La proximitat hi obligava.
Nosaltres
no. Nosaltres no havíem d'amagar ulls plorosos darrera d'ulleres fosques. Ni
havia prou en donar un condol, amb paraules tòpiques i posat seriós.
Els nostres sentiments
eren només nostres!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada