P. 165 La madona Bel descriu subtilment la casa.
El cap de setmana, en ple hivern, ens desperta de
nou la il·lusió per tornar al poble, enclavat a l'estimada vall prepirinenca.
Ja hi som i abans de pujar a la sala de casa, passem
pel soterrani per aprovisionar-nos d'una ració de llenya que mantindrà el caliu
de la llar.
Un cop a dalt, caldrà primer recollir la cendra que, ja totalment
apagada, hi va restar l'últim cop que va ser encesa.
La pala de llauna i
l'escombreta d'espart faran la feina lleugera.
Ja podem ara, amb la tècnica adequada,
si no volem organitzar una fumera asfixiant i fracassar en l' intent de fornir
una bona brasa, anar apilonant els troncs de més petits a més grans, damunt
d'un coixí de branquillons i a més, les que seran d'un ajut immillorable, algunes
pinyes seques, petitones.
Amb el foc en marxa, retocarem el marc de damunt
la lleixa on llueix la foto de la família i traurem la pols al suport de les
pipes que hi reposen. Una mirada nostàlgica al quadre de damunt la xemeneia,
ens retornarà a la pau que es desprèn de la contemplació de l'ermita romànica
de Sant Serni, amb la serra de Busa al darrere.
 |
| Sant Serni del Grau |
16.- Primera situació amorosa de la Joana.
Tankas amb paraules de M.A.Oliver
Braç que fregava
del meu vestit
farbalans.
A l'espinada,
calfreds em produïa,
arran de l'horabaixa.
Desconegudes
les emocions
sentides,
dolces rondaies,
el flabiol que sonava,
i la humitat als
llavis.
Jo desitjava,
llavis que no
mentien.
Dels nostres cossos,
els sexes es
cridaven:
i tota m'estremia.
