JOANA E de M. Antònia Oliver - (I)

A la pàgina 16 del llibre "Joana E" de M. Antònia Oliver, hi trobem la frase:

"Perquè és un escàndol fet dins la legalitat més estricta"

Se'ns demana:  Quina realitat o exemple et podria suggerir?

Fet escandalós però estrictament legal.

Diari ARA de 21/10/2014

" La Fiscalia Anticorrupció considera que es van pagar retribucions a alts directius "desproporcionades" tenint en compte la situació de fallida de l'entitat, que va acabar en mans públiques."

"El Banc d'Espanya avala les retribucions de CatalunyaCaixa tot i considerar que no eren oportunes"

"Diu que eren legals i respectaven tots els paràmetres europeus i estaven per sota de la mitja del sector.

El jutge manté imputades 42 persones."

======

A la pàgina 17 la Joana pregunta: "I tu, perquè no t'has casat, Bernat?"

I a classe ens preguntem: Per què et sembla que en Bernadet no es va casar?

- Penso que en Bernadet es va enamorar de na Joana -i ella també n'estava d' ell- però en aquell temps i en aquella societat, no estava ben vist que el fill dels amitgers es cases amb la filla de l'amo de la propietat.

Sa Campaneta - Mallorca

Les anàfores de la pàgina 18: Com cada any... Com cada any...

Utilitzem les dues anàfores per fer un escrit propi.

- Com cada any ha florit la mimosa. El seu groc estrident amaga un lleuger perfum.

- Com cada any la mimosa m'anuncia la primavera: tornaré a ser feliç.

Mimosa florida

Frases de la part del llibre llegida fins ara, que t'han agradat:

- "Com cada any, mumare floria a Son Galiana, sobretot els primers dies".

- "...així com abans havia ignorat la seva presència, ara n'ignorava l'absència."

Son Galiana Nou - Mallorca

Revisant "CARTES A MÀRIUS TORRES" de Joan Sales

El 26 de gener de 1937, Joan Sales escriu a la Mercè:

"Penso molt en la Maria; veient-la i escoltant-la, un se sent més inclinat a mirar amb indiferència totes les coses desagradables que ens porta la vida..."

L'exercici proposa:

Escriviu el que us plagui en els buits:

- Penso molt en aquell mestre que tant m'obre els ulls de l' intel·lecte, sàviament, però amb humil senzillesa; veient-lo i escoltant-lo em sento més inclinat a esforçar-me, a aprendre, i a mirar amb indiferència les coses desagradables que ens porta la vida.

Aula Magna
Facultat de Dret de la UB

A la mateixa carta li diu:

"Comunica aquestes noticies a en Màrius, a la Maria Planas i a la teva germana la lleona de Numídia. No deixis d'expressar de part meva a la tal lleona la rancúnia que li guardo..."

Proposta:

Atribueix un o dos adjectius a la germana de la Mercè Figueres, l' Esperança:

- Potser és la gelosia la que li fa agre  el caràcter, a l'Esperança.

-La reina de la sabana, esdevindrà guepard?

Guepard

El 2 de febrer de 1937 Joan Sales escriu a Màrius Torres i referint-se al seu poble de Vallclara -encara que no hi va néixer- li diu: "Vallclara és un poblet sense res d'especial fora de ser el més bonic del món."

L'exercici demana una reflexió del mateix estil:

- La meva és una colla de gent gran, vull dir madura, d'edat respectable, i per tant amb molta experiència; això comporta saviesa, seny i qualitat humana i el més important: és gent bondadosa. Els seus cors són una mar que tot l'univers no l'ompliria.

I per això dic:

La Coral en la què canto no té res d'especial fora de ser la més lluïda del món.

Coral de NODAMEN

  

LA CASA DE JOAN SALES, AL COLL

L'escriptor Joan Sales i la seva muller Núria Folch van viure els últims anys de la seva vida al barri barceloní del Coll, a l'extrem més alt de Vallcarca, avui districte de Gràcia.

Al capdamunt del veritable coll geogràfic, al vèrtex de les vessants de la Teixonera i Horta per un costat i la de Vallcarca per l'altra es troba el Santuari de la Mare de Déu del Coll, església romànica del segle XI.

Santuari de la Mare de Déu del Coll
Foto: R.Aromí

És des d'aquest punt, a tocar del Santuari, des d'on arrenca el camí que puja fins la casa del matrimoni Sales - Folch.
Es tracta d'un edifici ampliat i reformat que té el seu origen en una petita vivenda que van adquirir a un tramviaire, cap allà al final de la dècada dels anys quaranta del segle passat, i que es trobava gairebé aïllada al bell mig de la muntanya que en aquell temps, per haver perdut la vegetació a causa de la Guerra Civil, se l'anomenava "la muntanya pelada" i en general simplement "el turó".

Fent una marrada costeruda, vam arribar a la casa per la part de dalt. Vam coincidir al jardí amb el senyor Juli Sales, nebot del senyor Joan Sales i vam poder tenir un petit intercanvi per explicar-li la nostra intenció de fotografiar la casa on havia viscut el seu oncle, amb la finalitat d'il·lustrar uns treballs de literatura sobre la seva obra i la d'altres autors catalans. Ens va donar tota mena de facilitats, alhora que ens anunciava que ben properament apareixeria l'edició d'una biografia de l'admirat escriptor pel qual ens interessàvem.

Heus aquí les fotos que vam obtenir.

Casa dels senyors Sales - Folch, al Coll
Foto: R. Aromí

QUAN HE OBERT ELS ULLS

Fes un escrit de 70 paraules partint de la idea comuna dels dos escriptors -Joan Sales i Màrius Torres- en relació al final d'un somni amb l'expressió:

QUAN HE OBERT ELS ULLS

No solc tenir somnis de tanta sensualitat.

Sorties del mar i a penes deixaves petjades a la sorra.

Caminaves amb passos lleugers, t'acostaves cap a mi amb subtilesa, riallera, graciosa. La teva pell, bruna, vestida d'esplendorosa nuesa, lluïa a la claror vesprejant de finals d'estiu,

Renuncio a descriure't la meva emoció perquè quan he anat a abraçar-te he obert els ulls i has deixat d'existir.

Ara, ets al meu costat!

Calella de Palafrugell
Foto: R.Aromí

PRESENTACIÓ

En aquest blog hi entrarem els treballs de la classe/taller de lectura i escriptura del curs 2014-2015 en la que s'estudiarà l'obra de M.A.Oliver, "Joana E." i part de les cartes de Joan Sales a Màrius Torres; també s'hi veuran obres d'altres autors imprescindibles.