CLASSE DE LITERATURA CATALANA - ESCOLA DE LA DONA - Curs
2014-2015
Obra: "Incerta Glòria"
de Joan Sales
Aquesta esplèndida novel·la
inclou un personatge que per a mi resulta extraordinari. És un individu que es
mostra a sí mateix extravagant, despectiu, insolent i com diu l'autor per boca
d'en Cruells "atraient a la vegada". Alhora, essent com és
intel·ligent i culte, adquireix el rol
d' alter ego del protagonista Lluís de Brocà i en crea una rèplica que vol
aportar un cert equilibri agosarat. D'alguna forma incorpora també els papers
de Dr. Jekyll i Mr. Hyde.
RECULL DE CITES QUE CARACTERITZEN EL PERSONATGE "JULI
SOLERÀS"
 |
| Front d'Aragò. Potser en Soleràs escrivint a la Trini |
Frases i opinions pròpies del mateix Soleràs:
P.41 Referint-se al comandant i a
tota la brigada..."aquests enzes no saben apreciar les poques coses
originals del nostre país. Així que arriben en un poble, restableixen l'ordre.
¡Quina vulgaritat!"
P.42 "¿En nom de què se'ns
vol prohibir desenterrar morts, si ens dona la gana? ¿En nom de què? És molt
possible que els desenterradors siguin uns imbècils, aquesta és una altra
història; però potser es tracta precisament d'arribar a ser un perfecte imbècil.
¡No hi arriba pas qui vol! La intel·ligència ha passat a la història com una
antigalla del segle XVIII; ¡el futur és dels imbècils!"
P.42 "...què té més
desenterrar frares de la Mercè que faraons egipcis? ¿Per què els qui han
desenterrat Tutankamen ens han de merèixer més respecte?"
P.42 "La nostra època que és
imbècil i extraordinària, ha volgut esquinçar els vels que cobrien la mort i la
naixença, l'obscè i el macabre".
P.82 "...t'has fixat que el
ciri pasqual s'encén el dissabte de glòria i s'apaga el dijous de l'Ascensió, i
fins l'any que ve... Però vindrà un any que no s'encendrà...no tornarà la
primavera. ¿No has pensat mai que l'abril, el de la INCERTA GLÒRIA, se'ns està
escapant dels dits? I INCERTA GLÒRIA o no, és l'única glòria".
P.83 "Jo hi crec (en els
ciris pasquals). Si no hi cregués, ¿quin gust podria donar-me fer-ne befa? ¿Si
pogués deixar de creure! ¿Com us envejo, els que no creieu o us penseu que no
creieu! Tu, per exemple, tens la sort de
les sorts. Quan la fe et seria una nosa, et desapareix; quan la necessites, et
torna.... Jo en canvi, funciono al revés: la fe em barra el camí quan més la
voldria perdre de vista i quan la crido no ve".
P.83 "...l'atracció del mal.
¡Ens ha estat concedit tan poc temps per fer tot el mal que voldríem! En faríem
molt més, però, bah, no tenim temps. D'altra banda ¿creus que fer el mal és tan
fàcil com alguns creuen? No un mal qualsevol, sinó el que un voldria; perquè,
veuràs, fer un mal que no t'interessa, que no et ve de gust... El mal del mal
és aquest, que el que pots fer és precisament el que no t'interessa; i
mentrestant la vida fuig".
P.180 "...pensar que el Dret
Canònic era el meu fort i precisament els matrimonis in articulo mortis ... ¡n'estava
tan empollat! Sempre m'havia fascinat l'associació d'aquestes dues coses, nit
de nuvis i mort, l'obscè i el macabre..."
P.182 "T'he denunciat,
Lluís; però no al jutge, sinó a la teva dona. Li he descrit amb tot luxe de
detalls les teves magnífiques aventures amb la dona més novel·lesca de la
comarca."
P.222 "...quan un home i una
dona es besen no aconsegueixen més que unir els seus tubs digestius per
l'extrem superior."
P.223 "La guerra és una fulana
que t'emmetzina la sang per sempre..."
P.224 "Sempre he sospitat
que Abraham va equivocar la carrera: hauria hagut de ser notari. (vegeu Gènesi, cap.XXIII, versicles 7 a 20)"
P.226 "...només triomfen els
imbècils, els incapaços de proposar-se res d'impossible."
P.229 "està bé penedir-se
d'haver pecat, ja que així un aprofita doblement el temps, primer pecant i
després penedint-se'n. Penedir-se és una manera com una altra de fer-ho
durar... ¡i el pecat dura tan poc!"
P.236 "¡Si et pogués fer
comprendre els plaers subtilíssims de la fantasmagoria! Ser i no ser al mateix
temps (pobre Shakespeare); ser un mateix i ser un altre; ser i no existir,
existir i no ser, tot a la vegada!"
Expressions que se li atribueixen:
P.43 "El 1917 ha marcat el
principi d'una nova Era, l'Era dels Imbècils; "benaventurats els imbècils,
perquè es faran amos del món" -tal era una de les seves "profecies
predilectes"; perquè...una de les seves flaques és profetitzar."
P.251 "És evident que quan
sabrem l'edat exacta, amb un error no superior als sis minuts i tres segons,
d'un os bertran fossilitzat de diplodocus, tots els homes serem germans".
P.260 Junt amb el Lluís i la
Trini parlen de coses diverses: dels costums nupcials dels escorpins; dels
ritus funeraris dels papues de Nova Guinea. En Soleràs interromp i resum la
conversa: "ja està vist: venim de l'obscè i anem al macabre."
P.293 "Hi ha una mena
d'optimisme que no és més que la inconsciència dels vegetals" Li va dir a
la Trini "comentant la incomprensible tranquil·litat de certs ateus".
P.398 "...la dona més guapa
i novel·lesca d'Aragó" És com descriu a la carlana en una carta a la Trini
que li fa percebre que hi ha hagut una "aventura escandalosa amb la
senyora feudal d'Olivel".
P.419 Segons en Cruells, havia
dit: "un exèrcit en qui la reraguarda no sent el seu defensor no pot
guanyar de cap manera".
P.423 En la mateixa conversa:
"El món no anirà bé mentre hi hagi tants estrangers". "¿Jo,
estranger? ¡Mai de la vida! ¡L'estranger ets tu! (a un funcionari d'un altre
país) I és que tots, tots ens pensem que els estrangers són els altres.
Estrangers ho som tots, ¡quin fàstic!"
P.444 En el relat d'en Cruells el
Soleràs aboca: "Ve un moment que l'home es diu: ¡és Déu que vull
menjar-me! I Déu es deixa".
Concepte en que el tenen altres personatges:
La Carlana:
P.43 "Tinc la impressió que
ell i els anarquistes eren bons amics. ¿Puc demanar-li un favor? No em parli
mai d'aquest subjecte."
P.181 Li deia això: "Vostè m'ha pres per altra.
Sàpiga que no m'interessen les falsificacions de documents ni molt menys les
seves proposicions". I afegeix en Juli: "...jo li feia fàstic; un
fàstic primorós."
Lluís:
 |
| Front d'Aragò. Potser el tinent d'ametralladores Lluís de Brocà |
P.43 "Es veu que té el do
d'inspirar antipatia. No li perdonen aquella conversa descordada, plena
d'estirabots i de reticències. Els únics que l'aguantem, perquè ens cau en
gràcia, som la Trini i jo."
P.81 "T'agrada donar-te
aires de cínic...Els teus vicis són imaginaris. Ets un hipòcrita del vici; n'hi
ha més que de la virtut..Ens volies fer creure que et clavaves injeccions (de
morfina) quan en realitat sospito que prenies tisanes de til·la".
P.89 Deia en Soleràs "...qui
roba aquests pots marca El Pagés sóc
jo en persona" "Un
afusellament trencaria aquesta monotonia enervant". I en Lluís
comenta: "Naturalment, no me'n vaig creure ni una paraula; coses així les
diu per excitar l'admiració, per espaterrar. Me'l sé de memòria". "Ets
tan incapaç de robar un pot marca El
Pagés com de desinflar un ase mort amb la punta d'un jonc marí i totes les
astracanades que m'has explicat."
P.177 "Si tots féssim com
tu, si furguéssim per aquest gust malsà del cinisme les nostres nafres més
tristes, ¿et creus que no acabaríem tots neurastènics com tu? Treu-te del cap
la idea de ser més pervers que tothom, ¿no comprens que és un orgull delirant
que te la inspira?"
Trini:
P.247 "Ets massa delicat.
Ets un home com per desgràcia n'hi ha poquíssims; però les dones som
intuïtives: rares vegades ens equivoquem quan posem la confiança en algú".
P.250 "...tens la qualitat
que més apreciem, la delicadesa... saps fer companyia quan se't desitja i
desaparèixer quan tens por de fer nosa. I tu ets que ni exprés per fer feliç
una dona: seràs un marit deliciós, ¡un marit model, un pare de família
exemplar!"
P.254 "Tu ets la comprensió
en persona, el meu veritable germà."
P.263 "¿Per què una persona
tan intel·ligent com tu ha de donar tanta importància a un ritu tan extern com
és el baptisme?" "Si jo ho he fet (fer-se batejar) és ben bé perquè
tu vas insistir tant que ho fes."
P.296 "Tu ets molt
intel·ligent, Juli, però de vegades tens coses -perdona que t'ho digui- com si
no en fossis gaire."
P.336 "¿Per què t'agrada
tant, mentir i mistificar? O menties aleshores, o menteixes ara".
P.392 "La teva carta m'ha
estabornit" (En Soleràs explica a la Trini la suposada relació d'en Lluís
amb la carlana).
P.393 "Els teus arguments
per demostrar-me que sóc lliure de casar-me amb qui vulgui m'han fet un efecte
ben estrany".
P.399 "...estic molt
emocionada d'haver descobert, de cop i volta, que ets encara molt més delicat
que no m'afigurava. El teu silenci de tants anys..."
P.560 Dirigint-se a en Cruells: "Aquestes
porqueries que vostè m'ha insinuat pel que fa a en Soleràs... sí, porqueries...
vostè... exactament com en Lluís... com tots... ¿Per què, per què l'odieu tots
vosaltres? ¿Per què? I bé, perquè és mil vegades millor que tots vosaltres
junts, que tota aquesta brigada indecent, que tot l'univers..."
Cruells:
P.418 "Amb aquella lucidesa
que li creava tants enemics perquè era irritant..."
P.419 "Era un noi estrany,
abrupte, repel·lent i atraient a la vegada".
